El Congrés de Cultura Catalana (1975-1977)
Imaginar, compartir, construir presenta el llegat del Congrés de Cultura Catalana, un procés de participació col·lectiva que va reunir centenars de milers de persones de generacions molt diverses d’arreu dels territoris de parla catalana per reflexionar, treballar i implicar-se activament en la definició del futur cultural i democràtic del país. El Congrés va impulsar una àmplia xarxa de debats, propostes i accions que van situar la cultura com a espai de cohesió, d’implicació social i de transformació en un moment de canvi profund.
Aquesta exposició virtual recupera aquella experiència i posa en valor la força de l’organització ciutadana, la capacitat de diàleg i el compromís col·lectiu d’una societat que va entendre que la cultura i la participació són eines essencials per imaginar i construir el futur.
Objectius del Congrés de Cultura Catalana
Compartir cultura, reforçar la llengua com a eix de cohesió, recuperar l’autogovern democràtic, reconèixer la diversitat territorial, preservar el patrimoni cultural i natural, revaloritzar la cultura popular, dotar-nos de normes pròpies i fer la cultura accessible a tothom.
Una estructura per pensar i actuar
El Congrés de Cultura Catalana es va organitzar en diversos òrgans que garantien la participació, la gestió i la reflexió cultural a escala de Països Catalans.
Dos anys de mobilització cultural (1975–1977)
Una crida transversal que va fer dels Països Catalans un espai de debat col·lectiu.
El Congrés de Cultura Catalana va mobilitzar la societat a través de milers d’adhesions, que expressaven suport públic —sovint també econòmic— al projecte, i d’una àmplia participació activa en els debats, les propostes i l’organització territorial.
Una organització col·lectiva per pensar el futur
El Congrés va ser una gran estructura de participació i treball col·lectiu per repensar com havia de ser la cultura i la societat catalana en democràcia.Per garantir-ne l’eficàcia, el Congrés es va estructurar en tres grans formes de treball.
Llengua, literatura, història: eixos de cohesió
La llengua catalana va ser l’eix central del Congrés. Es va defensar com a llengua comuna dels Països Catalans i com una clau per a la cohesió social i cultural.
“La llengua és més que un simple
instrument de comunicació […],
és una institució sociocultural,
expressió d’una cultura nacional.”
Conclusions de l’Àmbit de Llengua
Cohesió social. Construir país des de la base
L’àmbit de la cohesió social del Congrés es va desplegar a través de tres grans eixos, posant en relleu la importància de connectar la cultura amb les condicions materials i socials de la ciutadania.
Ordenació del territori: equilibrar desenvolupament i sostenibilitat
El Congrés de Cultura Catalana va situar al centre del debat la necessitat d’una ordenació del territori pensada des dels moviments comarcals i des del respecte pel medi ambient.
Va ser la primera proposta ecologista d’abast nacional, defensant que la protecció del territori no es podia separar dels debats sobre l’agricultura, la indústria, la pesca o el turisme.
Institucions i dret: imaginar l’autogovern
El Congrés de Cultura Catalana va abordar un debat profund sobre les futures institucions dels Països Catalans, des d’una voluntat compartida de construir un autogovern real i efectiu per a cadascun dels territoris.
Arts, història i cultura popular: patrimoni i identitat
El Congrés de Cultura Catalana va entendre la cultura com una eina de transformació col·lectiva arrelada al territori.
El protagonisme era de la ciutadania: dones i homes dels Països Catalans que, amb el seu treball i creativitat, han modelat un patrimoni compartit.
Manifest final del Congrés de Cultura Catalana
Activitats del Congrés
Activitats del Congrés recull les principals iniciatives que van articular el Congrés de Cultura Catalana i en van ampliar l’impacte als territoris de parla catalana.
Campanyes
Recull de les grans campanyes que van fer del Congrés una eina d’agitació i consciència col·lectiva.
Accions
Iniciatives, actes i mobilitzacions impulsades arreu per activar debats, sumar complicitats i transformar la cultura en acció.
Àmbits i cronograma
Una línia del temps per seguir el desplegament del Congrés i entendre com s’encadenen els moments clau.
El Congrés de Cultura Catalana a través de l’objectiu de la fotògrafa Montserrat Manent
Montserrat Manent i Rodon (Mataró, 1940) s’ha dedicat professionalment a la fotografia des dels quinze anys. Fa quaranta-cinc anys, impulsada pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalana, es convertí en fotògrafa oficial del Congrés de Cultura Catalana.
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Carrer Sant Pere Més Alt, 1 Principal-B
08003 Barcelona
08003 Barcelona
Amb el suport de
