El Manifest de la Cultura Catalana (1977) és una de les síntesis polítiques i culturals més potents que va emergir del Congrés de Cultura Catalana.
Després d’anys d’“anormalitat” imposada i de manca d’instruments d’autoorganització, el text reclama recuperar la normalitat cultural i fixa un horitzó compartit: afirmar la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, impulsar un redreçament social i econòmic amb criteris d’equilibri territorial, accés universal a l’educació, la sanitat i la cultura, i garantir l’extensió plena de l’ús públic de la llengua. El manifest vincula aquests objectius a la necessitat d’autogovern i democràcia, i fa una crida a la mobilització conjunta de la ciutadania dels diferents territoris per fer possible un futur coherent i progressiu.
Després d’un llarg període en què el desenvolupament cultural català s’ha produït, tant en el pla econòmic i social com en el pla lingüístic i intel·lectual, en una situació de total anormalitat, sense instruments d’autoorganització i contra una actuació política, social i econòmica antinacional i desnacionalitzadora, l’hora actual demana urgentment la necessitat d’assolir una situació de normalitat per la societat catalana. Per tant, creiem necessari manifestar que:
- Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur.
- Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que s’encaminin a la superació de les formes d’opressió nacional i social que entrebanquen i frenen el seu normal i ple desenvolupament. En aquesta direcció, creiem necessaris fonamentalment:
a) Un nou model de creixement econòmic i social, basat en:
- Una ordenació del territori i una planificació industrial que portin a la superació dels greus desequilibris comarcals i regionals, a una salvaguarda efectiva del patrimoni cultural i natural i de l’equilibri ecològic, a la refeta de l’agricultura i de la societat rural, a la descongestió de les concentracions metropolitanes industrials, a la potenciació racional del sector industrial i el de serveis, especialment el turístic, que els alliberin de les dependències i els condicionaments forans;
- Una ordenació, institucionalització i extensió de l’ensenyament i de la sanitat, la recerca científica i tècnica, la producció literària i artística, i dels mitjans de difusió i comunicació, les quals permetin un accés de tots els ciutadans als béns culturals a una informació real i completa i garanteixin, així, un autodesenvolupament democràticament decidit i controlat.
- L’extensió total de l’ús públic, oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència cultural i d’identificació nacional, tot respectant la realitat dels ciutadans encara no integrats lingüísticament i de les regions amb entitat cultural diferenciada.
b) Una nova configuració de l’organització política i de l’estructura social fonamentada en els principis bàsics d’autogovern i democràcia, i en aquest sentit, afirmem:
- Que cadascun dels Països Catalans té el dret inalienable i irrenunciable de constituir la seva pròpia organització política d’autogovern com a única garantia i possibilitat de refer la seva societat i encaminar-la a un futur coherent i progressiu.
- Que els Països Catalans com a conjunt tenen el dret i la necessitat de poder coordinar i articular llurs esforços i actuacions a fi que la coherència necessària en cadascun d’ells potenciada i assegurada per la coherència de tot el conjunt.
- Que el principi d’autogovern democràtic ha de fonamentar igualment l’organització de les comunitats locals i comarcals dels nostres països.
- Que els greus problemes estructurals, econòmics i socials que la societat dels Països Catalans té plantejats, i el conjunt de mesures i actuacions que es fan necessàries a tots els nivells i sectors per a un veritable redreçament, exigeixen la constitució d’un poder públic fort i amb una total legitimitat i control democràtics, que asseguri la subordinació dels interessos privats a les veritables necessitats col·lectives.
- Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble, i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa bàsic de reivindicació cultural nacional.
Països Catalans, 1977
Manifest per a l’ús oficial del Català
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Carrer Sant Pere Més Alt, 1 Principal-B
08003 Barcelona
08003 Barcelona
Amb el suport de
