El Congrés de Cultura Catalana va entendre la cultura com una eina de transformació col·lectiva arrelada al territori.
El protagonisme era de la ciutadania: dones i homes dels Països Catalans que, amb el seu treball i la seva creativitat, havien modelat un patrimoni compartit.
«La cultura és patrimoni de tothom.»
La història s’abordà com una eina per reforçar la identitat col·lectiva.
Alhora, es va fer valdre la cultura popular com a transmissora de significats col·lectius. Es tractava de revitalitzar el folklore, dinamitzar-lo, fer-ne un recurs pedagògic i cívic, i reconèixer-hi una font viva de memòria i pertinença.
«Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat.»
«Salvar i renovar les tradicions […] que facin un servei pedagògic, cívic, cultural.» (Manuel Sanchis Guarner)
En l’àmbit de les arts (música, cinema, teatre, arquitectura i arts plàstiques) es van defensar la renovació creativa, la protecció del patrimoni i el vincle entre creació artística i comunitat.
S’hi promogué la difusió musical, la definició d’un cinema català, un teatre arrelat al territori i la defensa del patrimoni arquitectònic.
___________________________________
ACTE DEL CONGRÉS CENSURAT
____________________________________
SEGUEIX PEL RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ
Manifest del Congrés de Cultura Catalana
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Carrer Sant Pere Més Alt, 1 Principal-B
08003 Barcelona
08003 Barcelona
Amb el suport de
