Des del Congrés de Cultura Catalana hi havia la necessitat de mobilitzar la població dels Països Catalans. En una reunió entre la Comissió coordinadora del Secretariat Cultural i Josep Espar, el qual s’acabava d’incorporar com a gerent del Congrés, va sorgir la idea de realitzar unes campanyes que acomplissin la funció que els àmbits no podien realitzar: la mobilització popular.
L’objectiu principal d’aquestes Campanyes havia de ser motivar la ciutadania per tal que participessin activament en el Congrés de Cultura Catalana ja que s’havia de donar mitjans a la població per poder reivindicar els seus drets. D’aquesta manera, es van dissenyar 5 Campanyes diferents les quals van tenir un any de durada, del Novembre del 76 a l’Octubre – Novembre del 77:
Ús oficial del català
D’un començament, aquesta campanya es va trobar ja amb algunes accions muntades amb anterioritat, com ara: la reivindicació de l’oficialitat que el Secretariat del Congrés de Vic havia projectat a Osona, la campanya realitzada a l’Alt Urgell i, les dues campanyes (Oficialitat del català i Cooficialitat del català) que ja estaven en marxa.
+ informació
Des de la campanya Ús oficial del català del Congrés de Cultura Catalana es va demanar el suport d’un patronat d’Honor format pels doctors Antoni M. Badia i Margarit, Manuel Sanchis-Guarner i Francesc B. Moll, i l’equip de sòcio-lingüistes de l’Àmbit de Llengua del Congrés. Tot i el suport d’aquest patronat d’Honor, el responsable de dur a terme aquesta campanya va ser l’escriptor Jaume Fuster, membre del Secretariat Cultural del Principat, del Comitè Executiu, de la Comissió Permanent i delegat, també, de l’àmbit de Producció Literària del Congrés de Cultura Catalana.
La Campanya va constar de tres treballs diferents:
Redacció per part de l’Àmbit de Llengua d’un Manifest per a l’Ús oficial del català als Països Catalans.
Redacció de l’Informe sobre l’ús oficial del català, redactat, també, per l’Àmbit de Llengua.
I, juntament amb l’Àmbit de Producció Literària es va organitzar tres sessions del festival poètic “Price-Congrés” celebrat a Barcelona, València i Ciutat de Mallorca, més tard celebrat a 10 comarques del Principat.
Els objectius principals d’aquesta campanya van ser:
La recollida de firmes pel Manifest.
La informació a la població dels Països Catalans de l’oficialitat de la nostra llengua.
L’actuació en l’ensenyament del català i en català a tots els nivells.
Del Manifest es varen recollir un total de 399.422 signatures: 289.100 firmes al Principat, 64.775 firmes al País Valencià i 45.547 a les Illes. A banda d’això, aquesta campanya va editar 200.000 adhesius i més de 50.000 cartells del pintor Joan Pere Viladecans i del grafista Pasqual Giner, a més d’uns fullets Un poble una llengua, elaborats pel Secretariat de les Illes i Per l’oficialitat del català al País Valencià escrits pels Consells Populars de Cultura Catalana del País Valencià, que juntament amb el Manifest i l’Informe sobre l’ús oficial del català van servir d’instrument de difusió del programa de la campanya. A més, pel que fa el festival poètic “Price-Congrés” es va editar una antologia i manuscrits dels poetes catalans més destacats.
L’acte de cloenda d’aquesta campanya es va celebrar al Puig de Santa Maria al País Valencià, durant el XII Aplec del Puig. En aquest acte es va lliurar el Manifest als polítics, diputats i senadors que hi varen assistir.
Salvaguarda del patrimoni natural
Aquesta Campanya va ser la més ben planificada del Congrés i la que va aconseguir més ressò comarcal. El responsable de dur-la a terme va ser el biòleg Ramon Folch i Guillèn i els objectius van ser conscienciació sobre la problemàtica ecològica, ajuda als grups ecologistes que ja treballaven en aquestes tasques i pressió als òrgans de govern en relació al bon ús dels sistemes naturals.
+ Informació
La campanya va realitzar més de 300 actes a 50 poblacions diferents, a més de la producció de 3 films, un muntatge teatral, 3 àudio-visuals que circulaven a través de la xarxa de grups de defensa ecològica del Principat; i una exposició itinerant. També va editar, adhesius, cartells i fullets.
Els èxits d’aquesta campanya van ser la salvació del Parc d’Aigües-Tortes i els Aiguamolls de l’Empordà. Al País Valencià, la campanya va comptar amb el suport de la companyia de teatre “L’Entaulat”, els quals van fer un muntatge teatral “Salvem la natura” adreçat a infants. A les Illes, la campanya va col·laborar amb la reivindicació d’una zona verda al barri d’Es Fortí de Ciutat de Mallorca, amb la mobilització per salvar les Salines d’Eivissa i a la presentació dels itineraris de la natura a les escoles d’Inca, Manacor, Alaior, Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal i Maó. També, van participar a la Setmana Internacional de Solidaritat Ecològica, celebrada a Eivissa.
El 15 d’Octubre de 1977 es celebrà la cloenda de la campanya a Olot, amb motiu de ser el centre de les reivindicacions de les zones volcàniques de la Garrotxa. Més endavant, 39 grups de defensa ecològica de tots els Països Catalans varen fer un comunicat amb el propòsit de continuar la campanya, sota l’empara de la Fundació Roca i Gal·lés.
Identificació del territori
En un principi, aquesta campanya només havia de tenir un únic aspecte: la definició del territori. L’objectiu que tenia era fer adonar i conscienciar a la ciutadania que vivim en una àrea cultural catalana ja que calia recuperar la consciència de viure en un territori determinat, la comarca; i calia difondre la idea que la nostra nació són els Països Catalans.
+ Informació
Els propòsits que es van plantejar, en aquest cas, van ser la senyalització de les comarques, indicant les dades principals i col·locant plaques als monuments o carrers de les ciutats més significatius.
El responsable d’aquesta campanya va ser el polític i historiador Max Cahner, el qual va ampliar la campanya amb la identificació lingüística. La major part d’aquesta campanya va estar dedicada a la sensibilització de la població sobre l’ús públic i professional del català, sota l’eslògan “El Català al carrer”.
Les accions que es van realitzar als barris i a les comarques van ser: el canvi de retolació de carrers, sensibilització de la utilització del català pels professionals, botiguers i empresaris i la sol·licitud als Ajuntaments de la catalanització del nom al Registre Civil.
Aquesta campanya va editar:
- Un llibre il·lustrat El català al carrer la història de l’ús públic de la nostra llengua.
- Adhesius “En català si us plau” al Principat i “Per què no en la nostra llengua?” al País Valencià i a les Illes.
- Un joc de postals comarcals amb les figures històriques, polítiques, literàries, artístiques o científiques més importants. Per poder visualitzar les postals comarcals cliqueu al següent enllaç: Galeria de postals comarcals.
- Un mapa dels Països Catalans, redistribuït per vegueries al Principat.
Els actes de cloenda de la campanya es va celebrar del 28 d’Octubre al 6 de Novembre a Mataró, on hi va haver una forta assistència de congressistes.
Revitalització dels valors populars i del folklore
La campanya de revitalització popular i del folklore tot i que va començar amb mal peu degut a l’oposició d’aquesta per membres del Secretariat Cultural, va finalitzar amb gran èxit.
+ Informació
Aquesta va ser la Campanya per l’ensenyament i promoció de la sardana entre els infants del Principat, Andorra i Catalunya Nord. El responsable d’aquesta fou Pere Puig. El resultat va ser l’adhesió de: 200 escoles, 184 cursets i 12.000 nous sardanistes.
El 12 de Juny de 1977 es va celebrar la cloenda de la campanya amb una ballada massiva de sardanes al Passeig de Gràcia, on hi van participar 5.000 nens de tot el Principat. En total hi van participar unes 40.000 persones.
No obstant, el País Valencià i les Illes, tot i el compromís inicial no es van sumar a aquesta campanya.
Tot i que la cloenda ja s’havia celebrat el 12 de Juny, el 2 d’Octubre de 1977 hi va haver una trobada de castellers de tot Catalunya a Santes Creus, on s’hi van aplegar 8.000 persones.
Institucions Autonòmiques
Aquesta campanya va ser la més afectada per les eleccions generals del 1977, a partir del 15 de Juny ja no va funcionar. El responsable de la campanya va ser el polític Rafael Ribó. L’Objectiu d’aquesta darrera campanya era la sensibilització popular a l’entorn de la recuperació de les institucions polítiques de tots els Països Catalans.
+ Informació
Es van realitzar més de 70 actes a barris i poblacions. A Catalunya es van editar més de 50.000 fullets sobre, Què és l’autonomia?, l’Autonomia i el món obrer, l’Autonomia i l’escola, l’Autonomia i la sanitat, l’Autonomia i l’agricultura, l’Autonomia i la justícia, l’Autonomia i els joves, l’Autonomia i la dona, etc. També, es va reeditar l’Estatut del 32.
L’acte central de la campanya va ser el 2 d’Abril al Palau d’Esports de Barcelona on conjuntament amb els sindicats CC.OO., SOC, UGT i USO es va celebrar un gran míting. L’únic sindicat que no hi va participar va ser la CNT.
A les Illes es van fer unes exposicions sobre figures autonòmiques d’abans de la guerra, com ara: Gabriel Alomar, Andreu Crespí, Emili Darder, etc.; també s’edità el text Per l’Autonomia i el fullet Què és l’Autonomia. Al País Valencià la campanya va organitzar les festes per a l’autonomia a totes les comarques, un antic projecte d’Eliseu Climent. I a Andorra es va editar un llibre sobre textos constitucionals “L’Estat Andorrà”.
La cloenda de la campanya es va celebrar el 30 d’Octubre a la ciutat de Cornellà de Llobregat on hi van participar unes 2.000 persones.
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Carrer Sant Pere Més Alt, 1 Principal-B
08003 Barcelona
08003 Barcelona
Amb el suport de
