El camp de la cohesió social del Congrés es va desplegar a través de tres grans àmbits, que posaven en relleu la importància de connectar la cultura amb les condicions materials i socials de la ciutadania.
El Congrés es va nodrir d’una àmplia xarxa de col·laboracions entre entitats, sindicats, associacions de veïns i ajuntaments.
«Treballar pel Congrés és treballar pel barri» era una màxima que expressava la voluntat d’arrelar la cultura al territori i la vida quotidiana.
Es van debatre temes com la immigració, la transformació de la institució familiar, les relacions laborals i el moviment sindical, posant un èmfasi especial en la participació i la creativitat locals.
Estructura sanitària
Aquest àmbit defensava el dret universal a la salut i apostava per una planificació sanitària territorial i un servei nacional de salut.
Es reclamava una sanitat pública, democràtica i no subordinada als interessos de la indústria farmacèutica internacional, amb una visió que entenia la salut com una qüestió social, econòmica i col·lectiva.
Estructura educativa
L’educació es va concebre com una eina central per a la construcció nacional i cultural, amb un fort impuls renovador. Es reclamaven una planificació lingüística i un sistema educatiu arrelat al territori, plural i de qualitat.
Hi confluïen dues visions: una a favor de l’escola pública, laica i gratuïta, i una altra que defensava un model mixt, amb convivència entre escola pública i concertada, sota competències de la Generalitat.
El debat va aglutinar entitats com Rosa Sensat, Òmnium Cultural o l’ICE, l’escoltisme i diverses associacions professionals i veïnals.
SEGUEIX PEL RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ
Ordenació del territori: equilibrar desenvolupament i sostenibilitata, història: eixos de cohesió
Fundació Congrés de Cultura Catalana
Carrer Sant Pere Més Alt, 1 Principal-B
08003 Barcelona
08003 Barcelona
Amb el suport de
